“ISLAMOGAUCHISME” E ÇÒ QUI S’ESTUJA DARRÈR

            Ara qu’es aviada era ofensiva ideologica deth poder com anonciat per Castex, entàd intellectuaus e pensada. En contèxte de crisi e d’eleccions a vénguer, Macron, dab eth governament e tanben era premsa dera oligarquia que s’i hèn tàd aqueth combat de classa, mentre que son acarats aras arresisténcias e contestacions de totas. Tàth poder er’Estat d’urgéncia sanitari qu’ei dijà ua oportunitat deras granas tà perseguir era arrepression deths moviments populars. Mes, ce sembla, n’ei pas encara pro, er’espaci ideologic qu’es investit ara.

       “Islamogauchisme” n’ei pas simplament perpausat com un òs navèth d’arroganhar. Aquera expression qu’amassa nocions antagonicas, que rebat ua construccion shens caractèr scientific. Ath darrèr, dab reflexion, que’n vad inquietud. Sustot quan se sap era sua origina. Que ven deras pregondors deth nacionalisme francés, en particular dera sociau-democracia. Qu’estó inventat per un trotsquista britanic e tornat gahar en 2002 per Pierre André Taguief (PS-chevenementista). Puish que va caminar peths grops faishistas e subertot eth FN. Lavetz n’es pas estonant de véier-la passar de Valls a Macron, Vidal, Blanquer e gents de dreta e d’esquèrra, ua sola familha fin finala. E quitament qu’aparescó en seteme de 2018 per quauques occitanistas ath parat dera entrepresa de censura hèra “macronista” dab er’acabament deth setmanèr La Setmana. Signe d’ua sensibilitat de quauques uns ara ideologia faishistas? Alavetz ua arrason d’avisà’ns mes que james.

            Era origina d’’islamogauchisme” qu’es certificada. En efèit era expression qu’es calcada sus ua auta expression de trista memòria com “judeobolchevisme”. Era mira qu’es era madeisha. Qu’a un cabens racista, antijodius e antí-arabes, coblat ar’anticomunisme (mirat darrèr “gauchisme”). Shens nada realitat politica vertadèra qu’es sustot anatèma e insurta, arrecèrca de disqualificacion,  de hicar a despart posicions politicas e concepcions qui hèn puishèu ath poder borgés francés. Er’ òdi qu’es tot madeish e que torna sortir encara en moment de crisi de capitalisme.

            Alavetz  que’m he gòi de leguir reaccions shens tardar de quauques intellectuaus conscients deth dangèr. Eths gavidaires deth CNRS e mes de 600 universitaris, que’s lhevèn sonque quauques dias ath darrèr deras declaracions dera ministra Vidal, autora d’atacas hastiaus contra estudis e arrecèrcas universitàrias, en particular tot çò qui pertòca aras sciéncias sociaus, per exemple estudis postcoloniaus, interseccionaus, feministas, en tot opausar tanben estudis scientifics e militantisme. Militantisme non poderé pas aver de basas scientificas e estudis scientificss non poderén pas servir militantisme e ajudar tà cambiar societats. B’es estranha aquera concepcion deras coneishenças dera ministra, tot d’un temps scientifica universitària e militanta LREM e ex-PS.

            Aqueras declaracions de Vidal ath darrèr d’eras de Macron e Blanquer, que son eth tròp deth tròp. N’es pas possible de demorar mut en aqueths moments de passatge cap ath regime autoritari e policièr. Après un ensem de mesuras juridicas e politicas de Hollande ja, contra era classa obrèra e tots eths tribalhadors, e acabadas dab Macron, qu’am era “Lei rensenhament”, er’”Estat d’urgéncia”, era “lei seguretat globau”, era “lei contra separatisme”, mesuras passadas en Dret comun, er’embarrament e er’estupalutz, eras atestacions pr’amor dera Covid, ecà… Ara qu’es vengut eth conta-ròtle deths estudis e dera pensada. Dab tot aquerò qu’es era installacion d’un sistèma de conta-ròtle generalizat, un sistèma totalitari.

       Qu’arretenguerèi ací duas analisis, duas apròchas de çò qui’s passa. Segon eth sociològue e universitari Eric Fassin, eths politics que jògan “era confusion e er’antí-intellectualisme. Que s’ageish de díser eths intellectuaus que son dangerós . Qu’ei çò qui s’enten en tots eths regimes autoritaris. Era deriva autoritària que passa tostemps per antí-intellectualisme. » (1)  Per E. Fassin qu’èm entrats d’ara enlà en regime autoritari, eths policièrs que s’atribueishen tostemps mes de drets com per exemple er’emplec de drònes, era arrepression de jornalistas, eths conta-ròtles abans manifestacions, ecà… Atau era radicalizacion en autoritarisme que s’aficha clarament en public dab declaracions de Macron ara manòbra, dab era empara d’intellectuaus reaccionaris com Luc Ferry, eth qui volèva hèr tirar suths Gilets gròcs, de ‘jornalistas” com Elkabbach sus Cnews qui, “après d’aver consacrat dab era ministra, 3 minutas shens asperitat ara crisi dera arrecèrca, eth moment qu’èra vengut de participar pendent 8 minutas ara « caça deras broishas » organisada per totas eras dretas ar’entorn d’aquera question. » (2)

            Qu’am un aute quaire de criticas dab Hervé Kempf qui escrivó, “Darrèr er’acús d’”islamogauchisme”, eras classas gavidantas que vòlen estujar era pròpia responsabilitat en terrorisme islamic, grana pr’amor deus ligams dab eras petromonarquias e era radicalizacion neoliberau. Çò qui emergeish , en hèit, qu’ei un “capitalofaishisme”, qui dèisha eths ideaus republicans de libertat, d’egalitat, e de fraternitat tà manténguer un òrdi inegau, destructor dera biosfèra e en esglachar eras libertats publicas.” (3)  Lavetz dus espiar qui soslinhan antí-intellectualisme anonciator d’autoritarisme e marcha cap a faishisme. Per jo que i a d’ajustar un aut espiar encara.

            Eth contèxte qu’es coneishut adara, crisi generalizada deth mond imperialista, crisi economica e finacièra, sanitària, sociau dab caumatge e nivèu de vita, politica dab contestacions e hidança en baisha. Mes que i a d’i ajustar era crisi ideologica. Que’s manifèsta en mes d’un domèni, questions d’identitats sexuaus, deth colonialisme, dera identitat, dera familha, dera PMA, ecà … D’autas concepcions dera vita en societat que vaden. Mes que’s manifèsta tanben, e qu’es çò qui ns’aucupa en particular ací, peth domèni deras concepcions dera societat, deras lutas, deth militantisme. Que’s traduseish per ua pèrta de poder dera esquèrra politica e deras granas direccions sindicaus. Adara de nombrós grops de barris que hèn un tribalh politic, sociau e culturau importent. Eras lutas obrèras qu’amuishan de joens militants obrèrs en rompedura tanben dab reformisme sindicau e politic. Que camina era pensada tàd ua auta societat democratica e de justícia sociau. Non s’acontentan pas mes deras situacions economicas mes que pausan era question de cambiar de societat.

            En ecologia ua radicalizacion entinoada per joens militants que hè vàder un aute combat ecologista dab ZACs e manifestacions hòrtas. Ua apròcha navèra deth combat ecologista que pren mes de plaça, que prava ecologia e trasformacion economica, sociau e politica, en tot hèr d’EELV un partit ancian ja. Er’antí-racisme e eras lutas contra eras violéncias policièras que son d’ara enlà de totas eras lutas popularas, com era solidaritat dab migrants. De corrents de pensada que’s desvelòpan en dehòra dera dominacion ideologica reformista. Eths corrents feministas qu’amuishan era grana diversitat e era grana riquessa de pensada, ua radicalizacion e de nombrosas iniciativas. Ecofeminisme, feminisme radicau, descoloniau, post-coloniau, anarquista, marxista, radicau, intersectionau, estudis de genre, LGBT, ecà… un borbolh dera pensada vertadèr. Be gausan lutar eras! Que’s posicionan ath centre dera emancipacion en tot saber gahar era realitat  divèrsa e complèxa deras arrelacions umanas, dera vita sociau ara intimitat. Eths estudis universitàrias dab tèsis e memòris qu’encontran eth tribalh de terrenh associatiu. Enfin non devem pas desbrembar eth moviment deths “Gilets jaunes”, gessits en dehòra de tota iniciativa dera esquèrra e deras direccions sindicaus. Atau qu’a ubèrt ua pòrta. D’ara enlà combats sociaus e politics e manifestacions que’n pòrtan era merca.

            Tot aquerò n’ei pas exaustiu mes qu’arrepresenta un fenomèn politic e ideologic màger. Tot aqueth ensem de pensadas divèrsas, de lutas e iniciativas divèrsas, a còps e mes anar mes sovent de lutas comunas, d’esperança d’ua auta societat,. Que son de militants de grops organizats o non qui escapan ara capa ideologica reformista deras annadas passadas. Que mes era esquèrra que s’a perdut era capacitat d’encadrament e de mestrèja organizacionau deths moviments arreivindicatius. Eth “Partit “comunista” Francés” que s’a perdut tota influéncia en tot perdé’s batalhons obrèrs, en tot deishar eths principis marxistas-leninistas, revolucion, socialisme. Eths sociau-democratas “PS” , “Verds”, “La France Insoumise”, tostemps en trin de córrer darrèr eras inciativas e eths combats navèths,.que son partits de notables embarrats en electoralisme. De longa aquera esquèrra que collabòra tà sauvar eth capitalisme-imperialisme.

            “Islamogauchisme” que mira tots aqueths militants qui escapan ar’ esquèrra reformista borgesa. A dreta com ara esquèrra tot eth mond que son d’acòrd tà conténguer e arredusir aqueth borbolh de pensadas e de moviments portaires d’arresisténcias e de cambiaments radicaus. “Islamogauchisme” que’s vòu era arma tà disqualificar eths militants abans que ganhen en influéncia en un moment d’apregondiment dera crisi. En aquera expression que i a de destriar “islamo” de “gauchisme”. “Islamo” n’ei pas tàd atacar djihadisme mes tà hèr arrepossader, tà que tots aqueths militants engatjats en causas divèrsas evocadas ací-dessús sian estremats, isolats e  censurats. Lavetz eth mot importent qu’es “gauchisme”. Ací eths ideològues dera borgesia non l’emplègan pas en sens de Lenin (“Era malautia de comunisme “gauchisme””) mes tàd endicar  aqueth ensem de moviments e militants divèrs, pr’amor que saben eth cambiament que sortirà d’aqueths encontres, d’aqueras experiéncias e experimentacions politicas. Que crotzan eths estudis hèits en universitats pr’amor era vaduda deras ideas navèras que ven tostemps deths encontres d’intellectuaus e de combats populars. Qu’ei atau e que serà tostemps atau. Peth monde eras lutas que’s desvelòpan atau, Curdistan, Chile, Catalonha, Hong Kong , … Qu’a paur era borgesia imperialista francesa. Que s’at vei. Era sua sola responsa qu’ei arrepression politica e ideologica. Signe clar, er’imperialisme francés qu’ei eth malhon feble.

                                                                                                          Alan SIBÉ

(1) Eric FASSIN, « Il n’y a pas d’islamo-gauchistes en France, mais il y a des néofascistes », regards.fr, 18 de heurèr de 2021.

(2) Henri MALLER, « Islamo-gauchisme » à l’université? Servilité et surenchère: Elkabbach face à Frédérique Vidal, Acrimed, 17 de heurèr de 2021.

(3) Hervé KEMPF, Islamo-gauchisme et capitalo-fascisme, Reporterre, 26 d’octobre de 2021.

—————————————————————————————————————–

                                                                                                

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Cambiar )

Connecting to %s