L’OPLO que ns’engana

L’OPLO que’ns menteish e que ns’engana ! Tàd arrefusar er’ajuda publica ara premsa occitanista que’s serveish d’arguments qui non sòn pas d’arrecéber e d’acceptar. Aqueths qu’estón dits encara eth 20 de junh a Pau en fin der’amassada dita de concertacion. Qu’estó com un arrefús definitiu d’ajuda a Vistedit, com tànben arregetar tota discuta e negociacion sus aquera question essenciau entà nosauts. Ena sua responsa escriuta a Vistedit L’OPLO qu’avè avançat dijà aqueths arguments com relatat pera equipa de Vistedit : « Nos foguèt remembrat qu’èra dificile e delicat de nos autrejar una ajuda a la premsa per de rasons de libertat de la premsa e d’equitat ».

Aqueth argumentari qu’ei un som de mala fe. Qu’amuisha era volentat d’enganar eth mitan occitanista. Lavetz arreivindicar ajuda publica tàra nosta premsa que seré “dificil” e “delicat”, e que seré tot simplament ua miaça tà “libertat de premsa” e “equitat”. Que’s devem demandar lavetz en leguir e enténer ua frasa atau quin dangèr tarrible e arrepresenta era premsa occitanista tà que sia estremada.  Que va esbranlar era republica com eth sistèma imperialista francés? E lavetz L’OPLO que preservaré era societat de tot aqueth dangèr.

Un espiar deth mitan dera premsa en Estat francés mestrejada per quauques financièrs, que  permet ua vision diferenta deths problèmas encontrats e deths enjòcs, dab ua captacion de massas financièras publicas e ua concentracion dera premsa com james, tot aquerò enas mans de 4 o 5 capitalistas poderós. Er’argumentari de L’OPLO qu’ei un engan vertadèr e un mesprètz de tots eths militants associatius engatjats suth terrenh dera defensa dera lenga e dera cultura nostas.

E seré un hèit excepcionau peth mitan dera premsa en exgòne de dar subvencions publicas a Vistedit? E serén tant eslhevadas eras somas autrejadas que pausarén un problèma ara premsa exagonau sancèra? Ajudar ua premsa en lenga occitana e seré tan “dificil” e “delicat”? L’OPLO qu’a de respóner ad aqueras questions. Eths hèits que desmenteishen era sua argumentacion fallaciosa. Tot aquerò que s’ameritava ua petita enquista.

Augan eth Ministèri de Cultura que publicà, en data deth 2 de heurèr de 2018, en un chepic de transparéncia com at declarà, eths tablèus deths diaris e publicacions divèrsas com deths grops de premsa ajudats per ajudas privadas e …publicas, en 2016. Aqueths documents qu’estón analizats e comentats peth jornalista Laurent Mauduit sus Mediapart. Tots aqueths documents que sòn publics e que pòden estar coneishuts de totòm i comprés deths esleguits qui gavidan L’OPLO com deths administratius qui ns’an arcuelhut ara “concertacion”.

368 publicacions de premsa que benficiàn d’ajudas dirèctas. Que s’i tròba ua part titolada “Ajuda a pluralisme” (eth poder non manca pas d’umor!) qui poderé conviéner completament a Vistedit. Aqueras ajudas que sòn presentadas en un tablèu per publicacion e un aut per grop de premsa on i a sonque eras societats qui arrecebón mes de 100 000 € d’ajudas publicas (un trentenat).

En prumèr que i a de constatar mes d’ua ajuda publica ara premsa. Que sòn legaus, arreguidas per tèxtes, e que i a de procèssus de demanda dab dossièrs. Que significa qu’existeish tot un dispositiu d’ajuda publica ara premsa, n’ei pas brica excepcionau de’n beneficiar. Eth Ministèri que’n presenta ara coneishença deras gents ua lista, per exemple: “Ajudas dirèctas a pluralisme : Ajuda aras publicacions nacionaus d’informacion politica e generau dab ressorças publicitàrias fèblas (decret n° 86-616 deth 12 de març de 1986 (modificat) ; Ajuda aths diaris regionaus, despartamentaus e locaus d’informacion politica e generau dab ressorças de petitas anóncias fèblas (decret n° 89-528 deth 28 de julhet de 1989) ; Ajuda a pluralisme dera premsa periodica, regionau e locau (decret n° 2004-1312 deth 26 de noveme de 2004 modificat). « Autas ajudas dirèctas : Ajuda ath portatge de premsa (decret n° 98-1009 deth 6 de noveme de 1998 modificat). Ajudas deths hons estrategics tàth desvelopament de premsa  (decret n° 2012-484 deth 13 d’abriu de 2012 modificat) ; Borsas d’emergéncia deth hons de sosten ar’emergéncia e ar’innovacion ena premsa (decret n°2012-484 deth 13 d’abriu de 2012 (modificat).  D’autes hons d’ajuda qu’existeishen encara non presentats ací.»

Lavetz perqué seré tan “dificil”? Pr’amor de procèssus administratius? Conselhs e ajudas deth Ministèri de Cultura qu’existeishen. Emplear dossièrs administratius n’ei pas quauquarren d’impossible e inaccessible tà ciutadans e per segur n’i a pas d’incompeténcia pera premsa occitanista. Que i a ua causida e de possibilitats d’ajudas publicas nombrosas, qu’auhereishen de solucions. L’OPLO com organisme public que pòt perpausar autas causas qu’un envit ara publicitat privada (lhèu tàths “bus-macron”).

“Dificil” e “delicat”, eras ajudas que serén arreservadas ara premsa en lenga francesa? S’ei atau que i a d’at denonciar. Era premsa occitanista qu’ei premsa, qu’a dret d’arreivindicar aqueth estatut e de beniciar dera “libertat de premsa” e der’”equitat”. Mes ath contra que pareish era sola existéncia dera premsa occitanista que sia ua atenta ara « libertat de prensa » e « equitat »? Eths tablèus comunicats peth Ministèra de Cultura qu’amuishan ua auta realitat.

Com at titolà eth jornalista Laurent Mauduit de Mediapart, « Eths miliardaris dera premsa hartats d’ajudas publicas e privadas » (4). Que constatà un escandale. Eth jornalista qu’escrivó : « que sòn eths mes rics oligarcas, eths qui an manmesa suths mes grans diaris dera premsa nacionau, qui’s partatjan era mes gròssa part deras ajudas dirèctas deth Estat. »

Aqueths miliardaris, Bernard Arnault, Serge Dassault, Xavier Niel, Patrick Drahi, qu’an tanben er’essenciau deras ajudas privadas per Google, Facebook o Bill Gates. Atau que sòn eths qui monopolizan er’informacion, qui estrèman era libertat der’informacion e non pas … Vistedit.

79.657.023 euròs qu’estón distribuits en 2016 en ajudas publicas, hèitas deths nostes impòsts,  ara prensa privada. Tostemps segon eth jornalista L. Mauduit, « eras mes gròssas fortunas que’s tròban en haut deth tablèu. Ath reng prumèr que i a Bernard Arnault dab “Aujourd’hui en France (7,9 millions d’euròs); en seguida Patrick Drahi dab “Libération (6,3 millions d’euròs) ; Serge Dassault dab “Le Figaro (5,7 millions d’euròs); Matthieu Pigasse et Xavier Niel dab “Le Monde (5 millions d’euròs). « Eths sòus publics que van en prumèr aths mes rics ! » Aquera situacion qu’ei era seguida deras annadas anterioras. E que podem pensar despuish 2016 n’i a pas arren de cambiat.

Dab un espiar suth tablèu deths grops de premsa principaus ajudats en 2016 que podem notar aqueras somas : eth Grop Figaro (6 361 449 €); era Societat editora deth Monde ( 6 096 252 €) ; eth Grop Ouest France ( 9 238 614 €) : Société Nouvelle du Journal L’Humanité ( 3 689 447 €) ; Groupe Sud Ouest ( 2 210 819 €) ; Groupe de La Dépêche du Midi ( 3 565 590 €).

En un espiar suth tablèu deras publicacions de prensa qu’èi arretengut :

 

Publicacion Totau deras ajudas Difusion Ajuda per n°  
Sud-Ouest    634 792 € 89 071 638 0,007  
La Dépêche du Midi 1 290 114 € 53 549 255 0,024  
La Marseillaise    633 074 € nc    
L’Humanité 3 689 447 €   9 604 132 0, 384  
Libération 6 376 144 € 27 689 689 0, 269  
Le Monde 5 088 915 € 88 603 803 0, 057  
Le Figaro 5 778 283 € 97 384 076 0,059  
La République des Pyrénées 1 017 849 €   8 813 127 0, 115  
Témoignage chrétien      51 270 € nc    
Lutte ouvrière      48 174 € nc   Pluralisme
Politis    109 221 € nc   Plural.
La Semaine des Pyrénées        5 743 €      229 421 0,025  
L’Essor bigourdan        4 506 €        87 721 0,051  
Fakir      20 465 € nc   Plural.+FSDP
Causeur      24 315 € nc   Plural
Mediabask        4 152 €     Plural
Iparraldekohitza.eus      27 036 € nc   FSDP
Herria        4 801 € nc   Plural.

 

Lavetz que i a de notar er’importància deras ajudas publicas ara premsa en lenga francesa. Aquera premsa que travèrsa ua crisi deras importentas dab ua baisha deth nombre de legedors e d’abonats, doblat d’ua menshidança grana ena informacion perpausada. Shens aqueras ajudas publicas “Liberation”, “Le Figaro”, “Le Monde”, “L’Humanité”, ecà… qu’avoren desapareishut.

D’autas publicacions mensh importentas qu’an ajudas publicas, “Fakir”, “Politis”, “Lutte Ouvrière”. Que’s tròba tanben publicacions en lenga basca com “Herria”, “Iparraldekohitza.eus”. “Herria”, publicacion setmanèra que coneish dificultats qui’s semblan a Vistedit. Enfin “Mediabask” agéncia de premsa en lenga francesa qu’avó ajudas.

Perque pas Vistedit ? Qué costa era demanda de moratòri immediat, ath par deras somas dadas aths grops de premsa e publicacions? Que pesaré ua ajuda significativa tàd ua modernizacion e un arrecrutament en jornalistas e emplegats tà perméter un tribalh de qualitat? Pas guaire en comparèr dab eras somas gahadas peths oligarcas, pera monopolizacion dera premsa.

“Libertat de premsa” e “equitat” n’existeishen pas, (sonque ena societat guerdada a travèrs eras clucas de L’OPLO). E qu’ei çò qui explica era situacion de Vistedit. Qu’èm acarats a ua question de democracia fondamentau. Que mes er’investiment tàra lenga e cultura occitanas non se calcula pas en tèrmis de rentabilitat segon eths critèris deth capitalisme liberau. Qu’ei investiment de longa durada ena joentut e per de nombrosas generacions. Aquiu qu’ei ua question de consciéncia deras realitats e deths enjòcs istorics vertadèrs, que’n déu vàder ua volontat politica. Per segur, L’OPLO que marcha a contrabriu der’istòria.

Que contunha eth combat!

 

Alan Sibé

 

 

 

 

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Cambiar )

Connecting to %s