Eth revelator Catalano-Occitan (Aranés)

A quauques dias adara deth 1-O eras contradiccions que s’amuishan en plea lutz. Eths camps que’s destrian. Mes que james era democracia vertadèra qu’ei pausada e qu’a d’estar viscuda completament. Que i avè pausa per Euròpa occidentau era democracia tàths pòples n’estosse pas arreivindicada dab tan de fòrça, de determinacion e serenitat. Catalonha e Aran qu’avançan dret e drin a drin eths posicionaments deths uns com deths auts que sòn plens d’ensenhaments en tot revelar de tendéncias pregondas tròp sovent estujadas darrèr devís demagogics.

Que denoncià Lluis Llach  » la involució democràtica d’un estat que encara manté la mentalitat i les pràctiques del franquisme. ‘Són neofranquistes’, va dir Llach, que va assenyalar que no és un problema del PP, sinó que és un problema de l’estat –’que està podrit’– com demostra la posició del PSOE en relació a les vulneracions de drets i llibertats d’aquests dies i a l’aplicació del 155 de manera encoberta ». (1) Er' »esquèrra » n’acaba pas de’s descreditar e d’en.honsà’s ena crisi. P.S.O.E., Podemos, Mélenchon que son passats completament e definitivament en camp imperialista. Que hèn partida deth monde vielh qui a de desaparéisher. Que crean eras condicions tà que vàdian d’ara enlà d’auts corrents politics democratics, progressistas e revolucionaris. Aqueths corrents encara embrions qu’an de’s hèr ua plaça, de’s desvelopar e assolidar.

Eth sosten deths tribalhadors revolucionaris d’Andalosia, deth pòple vasco dab ua manifestacion deras granas a Bilbo, significatiu, mes qu’un simbèu, de democratas e progressistas  que’s sòn lhevats a Madrid en còr deth poder. Tots qu’an comprés que’s jòga eras annadas a vénguer, eth bastir d’un aute mond, d’ua auta Euròpa, d’un aute mond pirenenc e mediterranèu, un mond de societats democraticas. Eths camps que’s tornan adobar, eras categorias borgesas de dreta e esquèrra qu’an començat d’esfaçà’s.

Atau, dab aqueth eveniment istoric era politica que s’i tròba arrenovelada e reabilitada, en sens perpausat pera filosòfa  Hannah Arendt, « eth sens de politica qu’ei libertat » (2) Que sòn pòples qui s’an gahat era politica e tot d’un còp que pren un sens hòrt, d’infinit, d’universau, estrangèr tot ara politica dita politiciana.

Nosauts non podem pas demorar espectators. Er’occitanisme n’ei pas capable uei-eth-dia d’organisar ua manifestacion de sosten ath referendom e ath « Sí / Òc ». En’aquera situacion dificila de mobilizacion occitanista que pausi era question de çò de hèr, segon eths mejans nostes. Eth minimom que poderé estar ua peticion de sosten entinoada peths mèdias occitans. Que hè necèra d’ua expression occitanista, d’inventar ua iniciativa tà suportar eth pòple hrair catalan e eths compatriòtas aranés. Qu’ateni tanben, a travèrs era Mirèia Boya Busquet, eth David Fernandes, era Anna Gabriel …que s’exprimesca ua demanda de solidaritat dirècta, ua interpellacion,  aths occitans e occitanistas.

Qu’am d’èster clarament e ubèrtament en camp dera democracia e dera libertat. Ua expression occitana que hè necèra.

Tàth dret de votar!

Tàth « SÍ/ÒC »!

Alan Sibé

 

(1) Lluis Llach, Las tres consignes de Lluís Llach per als dies que queden abans del referèndum, VilaWeb, 19 de seteme de 2017.

(2) Hannah ARENDT, Qu’est-ce que la politique ?, Paris, Seuil, 2014, p. 183.

Daissar una responsa

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Cambiar )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Cambiar )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Cambiar )

Connecting to %s